L'època de la Restauració (I) 1874-1898

Avaluació Inicial

Exercicis de síntesi i de repàs
Pel.lícules recomanades
Examen
Objectius
Enllaços
Material d'ampliació

Anar a L'època de la Restauració (II) (1898-1931)

                                                                      Avaluació Inicial
                   
• Defineix els conceptes següents:

• Capitalisme monopolista
• producció en cadena
• concentració empresarial
• colonialisme
• caciquisme
• proteccionisme
• anarquisme
• revisionisme
• catalanisme

•Explica les característiques de la Segona Fase de la Revolució Industrial

•Podries indicar tres elements del programa polític de les següents forces polítiques?:
            Lliga Regionalista de Catalunya (Partit Catalanista conservador)
            Partido Radical
            Partido liberal
            P.S.O.E.
            Partit Republicà  Democràtic Federal

Consulteu els vostres apunts per comprovar la resposta correcta.

INTRODUCCIÓ GENERAL (1874-1931)

• Repasseu el marc europeu (El període 1870-1914)

El període 1874-1898

L'evolució demogràfica, econòmica i social

 Exercicis

•Estudieu el creixement demogràfic i les migracions corresponents a aquest període.

•Estudieu la situació de l'agricultura, la construcció del ferrocarril i l’explotació dels recursos miners.

•Comenteu el quadre sinòptic sobre la construcció del ferrocarril:

                 estímul a la indústria siderúrgica____________ estímul a la indústria minera
                                                                         
                                     augment de la producció siderúrgica
                                                                                                  
                                  construcció del ferrocarril      reducció del cost de transport             
                                                                                                               

                                                                        reducció del preu de les mercaderies   augment del comerç
                                                                                                                                           
                                                                          mercat nacional      especialització regional                       

• Comenteu el gràfic següent:   

     Desarrollo de los ferrocarriles españoles respecto a Europa (en miles de kilómetros).         

                              Font: Examen de Selectivitat de la Universitat de Navarra l'any 2004                                        

•• (examen de Selectivitat)
            1. Descriviu el gràfic següent  i situeu-lo en el seu context històric.
            2.  Analitzeu les causes de l'evolució de les importacions de cotó en floca.
            3. Valoreu, d’acord amb la informació que us proporciona el gràfic, el pes de la indústria tèxtil catalana dins el conjunt
                d’Espanya en aquest període.                                       

                                                            Importacions de cotó en brut (en tones)                                                                                 

•• (examen de Selectivitat)

                         

 Si voleu veure la descripció textual del gràfic cliqueu aquí

1. Descriviu el gràfic anterior i situeu-lo en el seu context històric.
2. Quin era el principal mercat de la indústria tèxtil?. Analitzeu les causes d'aquesta situació. Plantegeu algunes possibles conseqüències polítiques d'aquesta situació.
3. Exposeu breument el naixement i el desenvolupament de la revolució industrial a Catalunya al llarg del segle XIX dins del context espanyol.

• Estudieu el desenvolupament de la indústria (siderúrgica, tèxtil).

• Observeu  la taula següent i responeu el qüestionari:   

Cost d'un lingot de ferro a diversos països entre 1880-1890 (en pts)
                                         França             Gran Bretanya                                  Espanya
                                        (Loira)                (Cleveland)                                      (Bilbao)
minerals                      56,6                            36,0                                        14,4
coc                              16,2                            15,9                                        25,2
obrers                             3,9                             3,3                                          4,5
varis                              3,6                               4,5                                         3,6
                                   80,3                            56,7                                        47,7
                                                                       García,M. i altres: Sepharad

1. Resumiu la informació que proporciona la taula anterior. 
2. Analitzeu les causes dels baixos costos de producció de la indústria bilbaïna.
3. Com va influir aquest fet en el desenvolupament de la siderometal.lúrgica  bilbaïna en aquest període?
4. On es venia la producció?
5. Comenteu com evolucionarà la situació a partir de 1900.

• Comenteu el document seguint el guió proposat o responent les qüestions següents:

a. Localització del text (tipus de text, autor, destinataris, època):
b. Ressalteu les idees fonamentals del text.
c. Enquadreu el text en el seu procés històric:
d. Destaqueu la seva importància per a comprendre el període històric en el qual està inscrit.

                                                                     El capital extranjero en la minería vasca
La sociedad inglesa “The Bilbao River and Cantabrian Railway C.L.” se creaba en 1870, iniciando poco después la construcción del ferrocarril de Galdames, que uniría las minas de esta localidad con el embarcadero de Sestao. Al año siguiente, en 1871, la “Luchana Minning C.” enlazaba las minas del regato de Baracaldo con el embarcadero que la sociedad tenía en Luchana-Baracaldo, compañía que fue financiada por W. Amstong y los señores Balcokow, Vaughan y C. Además en estos años, sociedades siderúrgicas inglesas, francesas, belgas y alemanas, interesadas por el mineral de la zona, entablaban negociaciones con el grupo familiar “Ibarra y Cía.”, orientadas a explotar las minas del grupo vasco. En 1873, las empresas inglesas Iron C. y Consett Iron C., y la alemana Fried Krupp, en colaboración con el grupo vasco, fundaban la sociedad inglesa “Orconera Iron Ore, CL.” y, años después, en 1876, los grupos siderúrgicos franceses “Societé de Lanain” y “Societé Monetaire”, y la “Societé Cockerill”, belga. con el mismo grupo “Ibarra y Cía.”, creaban la “Societé Franco-Belge des mines de Somorrostro”. En ambas compañías, el grupo vasco participaba en el 25 % del capital.
En definitiva, con la llegada de los capitales y técnicos extranjeros, dio comienzo la rápida construcción de la infraestructura minera necesaria (ferrocarril, tranvías aéreos, cadenas sinfín, planos inclinados, embarcaderos) que posibilitó la extracción y exportación de mineral en gran volumen. Entre 1876-1882, se invirtieron más de 41 millones de pesetas en estos medios de transporte, absorbiendo lógicamente el grueso de la inversión de los ferrocarriles con el 88%."
                                                           González Portilla, Manuel, Bilbao en la formación del País Vasco contemporáneo, Bilbao,
                                                           Fundación BBV, 1995, pág. 133.

• Estudieu la situació del comerç interior i exterior i la intervenció de l'Estat (el retorn al proteccionisme).


 

• Comenteu el text següent :

                                                                                         Las colonias textiles

            En Cataluña, según historiadores como Jordi Nadal y Jordi Maluquer de Motes, la necesidad de una energía barata así como un régimen de exenciones fiscales dispensado por el gobierno a los complejos que conseguían el estatuto de "colonia agrícola e industrial" impulsaron a muchos industriales barceloneses a trasladarse a las cuencas fluviales, en busca de la energía hidráulica y la proximidad de los yacimientos carboníferos de Sant Joan de les Abadesses y Berga, a la vez que se alejaban de una conflictividad laboral creciente en Barcelona motivada por las reivindicaciones de los trabajadores, en los que empezaba a germinar el asociacionismo.
            Aunque tanto en la cuenca del Llobregat y del Ter aparecen colonias textiles de importancia y renombre, el mayor caudal del Ter favoreció que en las comarcas bañadas por este río (y en algunos de sus afluentes, como el Freser) se establecieran, paralelamente a las industrias textiles especializadas en hilados, minicentrales eléctricas, papeleras y fábricas de producción de carburo.
            Los "amos" de estas colonias textiles, tal y como se les conocía, eran todos industriales pertenecientes a familias burguesas catalanas, la mayoría establecidas en Barcelona, con experiencia fabril y comercial.
            (...) En el momento de poner la fábrica en funcionamiento se contrataba personal de las comarcas, menos "problemático" desde el punto de vista de los empresarios, a la vez que se traía desde Barcelona a los técnicos más cualificados, la llamada "aristocracia obrera". Tal fue el caso de Eusebi Güell, quien trasladó a veinte familias desde su fábrica de Sants (Barcelona ) hasta Santa Coloma de Cervelló (Llobregat) .
            Estos industriales participaron en política durante la restauración. Aunque mantenían su residencia en la capital, solían presentarse a las elecciones como candidatos a diputados optando a los cargos de alcalde y otros puestos oficiales. Los trabajadores de las colonias solían votar las candidaturas que favorecían los intereses de sus industriales, situación que perduró hasta el golpe de Primo de Rivera en 1923.
            Eusebi Güell constituye el paradigma del industrial textil catalán del último tercio del siglo XIX y parte del XX que Vicens Vives identificó como "industriales y políticos". Conde de Güell, casado con una hija del marqués de Comillas, fue comerciante, industrial, político, mecenas de Gaudí y Verdaguer y precursor de la enseñanza en catalán al fundar en su colonia industrial la primera escuela que ofreció enseñanza en esta lengua. Defensor del proteccionismo, fue fundador de la Lliga Regionalista junto con Prat de la Riba.
            Güell conocía a fondo la conflictividad social: su fábrica Vapor Vell de Sants fue escenario de huelgas y muertes violentas. Disciplina, trabajo y familia fueron las divisas que inspiraron las políticas sociales llevadas a cabo. La colonia Güell fue quizá donde mayor esfuerzo se hizo por mejorar las condiciones de vida de los empleados. Las medidas adoptadas por estos industriales benefactores respecto a viviendas, escuelas, casinos, teatros, guarderías y campos de cultivo consiguieron la llamada "paz social" durante bastantes décadas.
            No obstante, en estos espacios de encuentro y participación social estaban prohibidos los temas políticos y se respetaba siempre la jerarquía de la fábrica, que derivaba en un voto cautivo evidente. Los contratos verbales, con derecho a una ínfima indemnización en caso de despido, abundaban. Los sueldos de las obreras estaban muy por debajo de los de sus compañeros y, además, cualquier trabajador conflictivo era rápidamente despedido y debía marchar lejos si quería volver a trabajar en una fábrica. Si bien es cierto que los conflictos y las huelgas se solucionaron con mano de hierro (1888, huelgas en el alto Ter, y en 1890, en las comarcas del Llobregat), debe reconocerse el esfuerzo por procurar a las familias un espacio digno donde vivir y una educación tutelada por la Iglesia.
             (...)Las medidas paternalistas de los industriales no estuvieron exentas de contradicciones. Así, en 1905, un trabajador de 12 años de la colonia Güell se quemó las piernas con los tintes. La familia Güell sufragó la atención médica y fue objeto de reconocimiento por su acción. Pío X los distinguió con la medalla Benemerenti y el rey Alfonso XIII con la cruz de beneficencia, pero ninguna autoridad reparó en que aquel obrero textil de 12 años estaba realizando un trabajo prohibido para su edad.  
                                                                                                         La Vanguardia  22/12/2000

• llegiu els textos següents i responeu les qüestions:
            Recordo haver visitat un pis interior, al carrer de Carretes, les finestres del qual donaven a un pati, on la netedat brillava per la seva absència; els corredors de pas i totes les habitacions del segon pis no tenien claror ni ventilació directa, que només tenien les que es trobaven al costat del pati esmentat; la casa era composta de cinc habitacions on vivien individus de tres famílies diferents; un dels llogaters, que era un andalus en atur, passava gran part del dia al llit, mentre que el seu fill gran treballava de sabater a la mateixa habitació, i la seva aminestança  (companya)  cuinava en un fogó portàtil, també dintre de la mateixa habitacio, el peix fet malbé que els seus fills havien recollit d'almoina a plaça. No cal dir que les parets de l'habitacio estaven ennegrides i cobertes de sutge.
            En una altra habitacio de la mateixa casa hi havia una pobra jove abandonada per l'home que l'havia deshonrat, la qual fou víctima d'una hemopsi  galopant, que destruí en poc temps les seves precioses faccions; la infeliç jeia en un llit col. locat en una habitacio no ventilada i tan fosca que a qualsevulla hora del dia calia tenir-hi els llums encesos, malgrar que estiguessin completament obertes totes les portes i les finestres del pis descrit.
                                    Informe de Pere García presentat al Congrès Internacional de ciències Mèdiques a Barcelona el 1890.

• LLegiu el següent document i responeu la qüestió:

Aqui están las medidas que tenemos el honor de someter a  vuestra representación y que adoptadas en todos los paises constituirán una verdadera legislación internacional de trabajo:
1. Limitación de la jornada de trabajo a un máximo de ocho horas para los adultos.
2. Prohibición del trabajo de los niños menores de 14 años y reducción de la jornada a seis horas para los jóvenes de ambos sexos de 14 a 18 años. (...)
4. Prohibición del trabajo de la mujer en todos los ramos de la industria que afecten con particularidad al organismo femenino.
5. Abolición del trabajo de noche de la mujer y de los obreros menores de 18 años.
6. Descanso no interrumpido de 36 horas, por lo menos, cada semana para todos los trabajadores.
7. Prohibición de ciertos géneros de industria y ciertos sistemas de fabricación perjudiciales para la salud de los trabajadores.
8. Supresión del trabajo a precio fijo.
9. Supresión del pagamento en especias o alimentos y de las cooperativas patronales.
10. Supresión de las agencias de colocación.
11. Vigilancia de todos los talleres y establecimientos industriales, incluso la industria doméstica, por medio de inspectores retribuidos por el Estado y elegidos , por lo menos la mitad, por los mismo obreros.
(...)

                                                                                        Barcelona, 1 de mayo de 1890.
                                                                                        Sociedades obreras de Barcelona
                                                                                        Documento entregado al Gobernador Civil de Barcelona

Quan es van aconseguir les sis primeres reivindicacions? (consulteu la legislació laboral )

 ••(examen de Selectivitat)
                                            EL TREBALL INFANTIL EN LA INDÚSTRIA CATALANA VERS 1884
            A Reus els nens treballen seixanta-sis hores setmanals; entren a les fàbriqus als sis anys d'edat i fins als catorze anys guayen de 6 a 12 reals (1) a la setmana; de catorze anys en endavant, que més 52 reals i alguns sobrepassen aquesta xifra, però són molt comptats.
            A Barcelona hi ha més varietat de salaris; guayen una mica més; treballen seixanta-nou hores a la setmana i entren també a treballar  als sis anys.
            (...) A Igualada, la situació dels nenes és tristíssima; treballen tretze hores diàries i comencen també als sis anys.
            A Manresa i la seva comarca, que comprèn un gran nombre de poblacions i compta amb 10.000 manufacturers i el nombre proporcional de nens d'amdós sexes, treballen dotze o catorze hores diàries; guayen molt poc, malgrat que el benefici dels patrons és molt gran, perquè tenen motor hidràulic a les fàbriques.
            (...) A l'alta muntanya de Catalunya, que comprèn molt pobles, com Berga i el seu voltant, Olot i pobles veïns, treballen catorze hores; guanyen jornals com els ja esmentats, i han de caminar molt per arribar a la feina.
            (...) Cal afegir-hi les desgràcies que tenen lloc en el treball dels nens i que, a partir de les notícies subministrades per El Obrero, de Barcelona, i altres pblicacions de treballadors, les úniques interessades a recollir aquestes dades, hom pot assegurar que no baixa de cent cinquanta accidents desgraciats cada any a totes les fàbriques d'Espanya, alguns de gravetat.
                          Escrit de Lluís Aner per a la Comissió de Reformes Socials, Informació escrita practicada 
                           en virtut de la Reial Ordre del 5 de desembre de 1883. (Madrid, 1890).

1. Descriviu les característiques del treball infantil en la indústria catalana vers a la fi del s.XIX i situeu-les en el seu context social i econòmic.
2. Expliqueu les causes d’aquest fenòmen i assenayleu les conseqüències que s’en podien derivar per a aquests nene i nenes.
3. Descriviu les principals etapes dels moviments obrer a Catalunya durant el segle XIX .

• Comenteu el document següent:

Los niños que trabajan crecen más robustos

Por manera que las enseñanzas de hechos que se ven y se sienten y se tocan por doquiera que la industria está arraigada de tiempo bastante para haberse podido formar una generación enteramente fabril, dicen alto y cantan claro que faltan a la verdad, que mienten descaradamente cuantos filántropos de plazuela mendigan admiraciones y popularidades, pulsando a ratos la tan socorrida cuerda de la pública sensiblería, pintando de negro la suerte de los niños obreros de nuestras fábricas y talleres e indicando como causa principal de su enfermizo aspecto el ambiente que se respira, la labor que se hace y el trato que se da en los establecimientos industriales de nuestra tierra.
Y al propio tiempo nos enseñan los hechos que nos rodean, y la experiencia nos lo demuestra, que el decaimiento físico, que el temprano quebrantamiento de la salud de gran parte de la masa obrera de nuestras villas y ciudades donde se ha establecido en gran escala el trabajo industrial, no proviene, no, de permanecer los obreros demasiadas horas reclusos en los abrigados recintos de trabajo, ni tiene su origen en el constantemente removido y más o menos polvoriento aire de las cuadras de los establecimientos fabriles, ni debe su causa a las reglamentadas costumbres que cada labor impone a cuantos la practican; sino que casi siempre proviene de las largas horas que al descanso de la noche se roban para malgastarlas en desórdenes que destruyen la naturaleza; tienen su origen en el corruptor y fatal ambiente del café cantante; debe su causa a las orgías tabernarias, a la estúpida vanidad de estirar la pierna más de lo que alcanza la manta, y en general al completo desarreglo de las buenas y sencillas costumbres que sostuvieron la salud y conservaron la virilidad de nuestros antepasados.
Casi en absoluto puede afirmarse que a nada más que a esas degradantes causas se debe la espantosa cifra de niños esmirriados y contrahechos, cuyo número vemos aumentar más de día en día en las labores de los talleres y de las fábricas de los grandes centros industriales de nuestra tierra.
i Pobres niños! i Infelices hijos que llevan el estigma de los pecados de sus padres! Mísera entallada de averiados troncos de roble, impotentes para echar sanos brotes; carcomido el tuétano, sólo pueden engendrar carrizo.
Su mal tiene origen fuera del trabajo y únicamente en su origen puede combatirse. Déjense, pues, por ahora, reglamentaciones de trabajos que no causan daño alguno, y váyase directamente a lo que importa; procédase con energía en la ordenación e imposición de sanas costumbres familiares y sociales. Aplíquense justas leyes que repriman y dominen el desbordamiento de las pasiones que tan funestos efectos producen; adóptense serias disposiciones y radicales procedimientos que cautericen la gangrena que amenaza acabar con la vitalidad de uno de los mas importantes miembros del organismo social; tómense medidas eficaces que destruyan la carcoma que corroe los troncos, y, no temáis, que éstos revivirán y retoñarán de nuevo, echando pimpollos sanos, vigorosos y fuertes como los de otros tiempos.
                                                                                                                 Article de F. Alsina. (1892)
                                     Font: GARCIA-NIETO, Mª Carme: Bases Documentales, vol. IV; Madrid.1971.258-260 pp.

• Llegiu el següent document i responeu les qüestions:

El 1908 escrivia Pérez del Alamo a J. Morató: "Quan jo tenia disset anys encara hi havia dehesas (terres de conreu) i terres comunals. El pobre podia sembrar-les, i hi teria la llenya, recollia espart i adhuc de vegades carbó. També podia caçar perdius o llebres i qualsevol altre animal, de manera que, malgrat que conegués la pobresa, no sabia qué era passar gana. Avui dia totes aquestes terres s'han convertit en dominis privats, i el pobre, si no té feina, es mor de gana, i si agafa alguna cosa que no li pertany, va a la presó. (...).
            La Sociedad Económica de Amigos del País afirmava, al 1875: "Al mateix temps, es va despertar la cobdícia de la majoria, i instats per ella, van exigir als colons unes rendes exorbitans, dobles o majors de les que satisfeien des de feia molt de temps (...) coneixem algunes en les quals només satisfeien deu o dotze rals en aquell temps per fanega de conradís, i que hom féu pujar a cinquanta o seixanta rals, en metàl.lic, en el mateix moment d'entrar en possessió els nous amos."
                                                    A. López: Andalucía 1868-1905. Crisis agraria y movilización campesina
1. Explica què eren les terres comunals.
2. Concreta a quin grup social es refereix Pérez del Alamo quan parla de "pobres".
3. A què fet històric fa al.lusió: "totes aquestes terres s'han convertit en dominis privats"?.
4. Com va afectar a la pagesia la desaparició del règim de senyoratge segons els dos exemples del text?
5. Explica i raona el per què de cadascun del casos.

• Estudieu  la situació de la dona en la nova societat burgesa.

•Llegiu els textos següents:

document 1 Te conviene mucho tener paciencia, porque en este mundo se tiene que sufrir  mucho (...): cuando te encuentres incómoda, no hables, porque tus palabras las dictará la pasión y no la razón (...). Huye de los espectáculos, de las comedias, de las fiestas, de los bailes y de las luces nocturnas. ¿Qué quieres que te diga de los bailes y de las fiestas? Te diré que la mujer que ha bailado nunca es feliz, porque los bailes están en oposición al espíritu de Jesús y de la Iglesia (...). También debes huir de la ociosidad  (...), porque es la maestra y el origen de todas las maldades (… ). Hay otra cosa que debes vigilar y es evitar las malas compañías. Carta de un presbítero a una hermana suya (1845)

document 2

             En España, las primeras feministas estuvieron más preocupadas por el acceso a la educación y al trabajo remunerado que por el derecho al voto. Para la abogada y penalista Concepción Arenal, una de las feministas españolas más importantes del siglo XIX, la política no era un ámbito adecuado para la actuación de la mujer: "Tampoco quisiéramos para ella derechos políticos ni parte activa en la política ... hay ahora mucho, creemos que habrá siempre bastante en ella, de pasiones, de intereses, de intrigas, de luchas de mal género, de ruido desacorde, de aceptar medios no siempre honrados e instrumentos y auxiliares no siempre puros, para que queramos ver a las mujeres en ese campo de confusión, de mentira, y muchas voces de iniquidad".
            En la conquista del sufragio universal, los Estados Unidos de América (...) fueron a la vanguardia del resto de países. La Constitución americana (1787) establecía ya el sufragio universal masculino, pero limitado a hombres y blancos. Pero en el caso norteamericano hay que remarcar que cada Estado tenia su propia Constitución. Asi, Wyoming estableció el voto para hombres y mujeres en su Carta de 1869. En Francia, el sufragio universal se implantó con la revolución de 1848, pero desde el acceso de Napoleón lll al poder absoluto se convirtió en una farsa y asi fue hasta la proclamación de la lll República (1871). Y las mujeres no pudieron votar hasta una fecha tan cercana como 1946. En Gran Bretaña, el sufragio universal para hombres y mujeres es tardio: 1918, con la salvedad que la edad exigida para cada uno es distinta (21 años para los hombres, 30 para las mujeres). La equiparación se logró en 1928.

                                                                                                  FM.H. : HISTORIA Y VIDA nº384 marzo 2000

••(examen de Selectivitat) Llegiu el text següent i responeu les qüestions.
Els qui volen emancipar la dona del treball perque es dediqui exclusivament a la llar domestica, a la cura de la famlia, suposen que aquesta és únicament la seva missió, per a la qual afirmen que té facultats especials que es contrarien i la trenen del que ells anomenen el seu centre.
[- - -]
La dona és un ésser lllure i intel ligent, i, com a tal, responsable dels seus actes, igual que l'home; aix doncs, si aixo és així, el que cal és posar-la en condicions de llibertat perque es desenvolupi segons les seves facultats. Ara bé, si releguem la dona exclusivament a les tasques domestiques, la sotmetem, com fins ara, a la dependencia de l'home i, per tant, li traiem la seva llibertat.
Quin mitja hi ha per posar la dona en condicions de llibertat? No n'hi ha cap altre que el treball. Se'ns dira, pero, que el treball de la dona és origen de grans immoralitats, provoca la degeneració de la raça i pertorLa les relacions entre el capital i el treball, en prejudici dels treballadors, per la concurrencia que li fan les dones. A aixo responem: la causa d'aquests mals no esta en el treball de la dona, sinó en el monopoli que exerceix la classe explotadora; transformi's la propietat individual en col lectiva i es veura com canvia tot completament.
[- - -]
Mentrestant creiem que el nostre troball sobre la dona és fer-la entrar en el moviment obrer, a fi que contribueixi a la causa comuna, a l'emancipació del proletariat, perque aix com davant l'explotació no hi ha diferencia de sexe, tampoc no n'hi ha d'haver davant la justcia.

                                             Dictamen del II Congrés de la Federació de la Regió Espanyola de l'AIT, Saragossa, 1872

1. Identifiqueu les idees principals del text i situeu-lo en el seu context historic. [1 punt]
2. Descriviu les condicions laborals dels treballadors i de les treballadores de la indústria al segle XIX i indiqueu els trets basics de l'evolució de la condició femenina a Espanya al llarg d'aquest mateix segle. [1,5 punts]
3. Exposeu breument les ideologies i I'evolució del moviment obrer a Espanya durant el segle XIX. [2,5 punts]

• Comenteu el text següent tot responent a les qüestions:
( ... ) Los trabajadores de las minas de Vizcaya, reunidos el I° de Mayo en el frontón de Gallarta, hicieron nuevas y ruidosas manifestaciones contra el mantenimiento de cuarteles y tiendas obligatorias por los reyezuelos de esta región minero y nombraron una Comisión que reclamará de los poderes públicos o sus representantes su pronta y absoluta desaparición. (...)
Los trabajadores de las minas en 1890 se levantaron en masa en huelga, reclamando la limitación de la jornada de trabajo y la desaparición de los barracones y tiendas obligatorias. Fue entonces declarada esta provincia en estado de guerra y numerosas tropas, a cuyo frente vino el general Loma, tuvieron que intervenir para garantizar el orden publico.
Tuvo fin aquel movimiento huelguista con el convenio pactado entre obreros y patronos en presencia del general Loma, convenio por el cual la jornada de trabajo se fijaba en 10 horas y desaparecían para siempre los inmundos barracones y las tiendas obligatorias.
Pero bien pronto los patronos olvidaron su compromiso y volvieron á levantar Cuarteles y establecer tiendas obligatorias y a hacer trabajar de estrella á estrella. Nuevas huelgas se produjeron, volviéndose a suspender las garantías constitucionales y nuevamente se puso en movimiento a las fuerzas del ejército.
Hoy, bien que mal, se mantiene la jornada de trabajo establecida en 1890, pero en cuanto a barracones y tiendas obligatorias se está en toda la zona minero, con cortísima diferencia, como antes de la primera huelga.
En la zona de Vizcaya con menosprecio de las leyes y mengua del espíritu liberal del siglo, es condición indispensable para ser admitido al trabajo, albergarse en casuchas antihigiénicas y comprar los géneros alimenticios, buenos ó malos (malos casi siempre y á
precios escandalosos ) en determinadas tiendas.
Esto es, a nuestro modo de ver, un gravísimo atentado á la libertad de trabajo, tan a menudo invocada, un insulto a las leyes de sanidad e higiene y es, sobre todo, una explotación antihumanitaria que ningún gobierno culto deba tolerar.
Ahora bien, los obreros de las minas de Vizcaya, para hacer desaparecer los cuarteles, y las tiendas obligatorias, signos de una nueva y repugnante esclavitud, apelarán al legítimo derecho a la huelga, si el gobierno y autoridades no creen que debe ponerse un limite á la insaciabilidad de negreros sin conciencia que cometen verdaderos crímenes.
                                                                       "A los trabajadores de Vizcaya", "Lucha de clases", nº 86 (23-V-1896)
       

1. El marc històric (tipus de text, de què tracta, context històric, autor, destinatari )
2. Resumiu el text.
3. Enquadreu el text en el procés històric corresponent.
4. Destaqueu la importància del text per a comprendre el període històric en què està inserit.
   

L'evolució política

El Sistema de la Restauració.

exercicis

•Estudieu les bases del sistema de la Restauració. 

••  (Examen selectivitat). Características y funcionamiento del sistema canovista, y analice y justifique la relación con el mismo del siguiente documento:

                                                                               Manifiesto de Sandhurst
“[…] Cuantos me han escrito muestran igual convicción de que sólo el restablecimiento de la monarquía constitucional puede poner término a la opresión, a la incertidumbre y a las crueles perturbaciones que experimenta España. Dícenme que así lo reconoce ya la mayoría de nuestros compatriotas, y que antes de mucho estarán conmigo todos los de buena fe, sean cuales fueren sus antecedentes políticos, comprendiendo que no pueda tener exclusiones ni de un monarca nuevo y desapasionado ni de un régimen que precisamente hoy se impone porque representa la unión y la paz.
No sé yo cuando o cómo, ni siquiera si se ha de realizar esa esperanza. Sólo puedo decir que nada omitiré para hacerme digno del difícil encargo de restablecer en nuestra noble nación, al tiempo que la concordia, el orden legal y la libertad política, si Dios en sus altos designios me la confía.
Por virtud de la espontánea y solemne abdicación de mi augusta madre, tan generosa como infortunada, soy único representante yo del derecho monárquico en España.
[…]Sea lo que quiera mi propia suerte, ni dejaré de ser buen español ni, como todos mis antepasados, buen católicos, ni, como hombre del siglo, verdaderamente liberal.”
                                                                                                            Alfonso de Borbón
                                                                                                            Nork-Town (Sandhurst, 1 de diciembre de 1874)    

Font: Universidades de Andalucía. prueba de acceso a la universidad. curso 2011-2012.

••(examen de Selectivitat) 2008

Don Alfonso XII, por la gracia de Dios, Rey constitucional de España; a todos los que las presentes vieren y entendieren, sabed: Que en unión y de acuerdo con las Cortes del Reino actualmente reunidas, hemos venido en decretar y sancionar la siguiente Constitución de la Monarquía Española.
[…] Art. 11. La religión católica, apostólica, romana, es la del Estado. La nación se obliga a mantener el culto y sus ministros. Nadie será molestado en territorio español por sus opiniones religiosas, ni por el ejercicio de su respectivo culto, salvo el respeto debido a la moral cristiana. No se permitirán, sin embargo, otras ceremonias ni manifestaciones públicas que las de la religión del Estado.
[…] Art. 13. Todo español tiene derecho: de expresar libremente sus ideas y sus opiniones por medio de la palabra, de la escritura, por la vía de la imprenta o por cualquier otro procedimiento análogo sin someterse a la censura previa; de reunirse pacíficamente, de asociarse para un fin temporal, de dirigir peticiones individuales o colectivas al Rey, a las Cortes y a las autoridades.
Art. 18. La potestad de hacer las leyes reside en las Cortes con el Rey.
Art. 19. Las Cortes se componen de dos cuerpos colegisladores, iguales en facultades: el Senado y el Congreso de los Diputados.
                                                                                             FONT: Constitució espanyola del 1876

1. Pregunta 1
   a) Descriviu el tipus de font i digueu de què tracta.[0,5 punts]
   b) Digueu quin és el context històric de les dades que proporciona la font.[0,75 punts]
   c) Analitzeu els articles 11, 13 i 19 i expliqueu a què fan referència.[0,75 punts]
2. Pregunta 2
   a) Expliqueu com va sorgir i com funcionava el sistema canovista, fent referència als
   dos partits principals, els seus líders, el torn pacífic i les forces de l’oposició.[1,5 punts]
   b) Expliqueu el falsejament del sistema electoral i el caciquisme durant la Restauració.[1,5 punts]
   

••(examen de Selectivitat). Observeu la taula següent i responeu les qüestions:

                                                  Resultats de les eleccions al Congrés dels Diputats (1876-1899)

Forces  polítiques                                 Anys de les eleccions

                        1876   1879  1881     1884   1886   1891     1893    1896    1898   1899

conservadors    333      293        39         318      67     262        61       279        8        236

liberals                32       63     297          67    288        83     281         88      266        122

Republicans           1        7       32          5       22         31         47        1         14         18

Altres                  19      26        24          2       15        23        11        33         37         26

                            FONT: M. MARTINEZ CUADRADO. La burguesía conservadora (1874-1931). Madrid 1978,p.39-40

1. Comenteu la informació que proporciona la taula i situeu-la en el seu context historic.
2. Expliqueu breument la ideologia de les forces polítiques representades i esmenteu-ne algun líder.
3. Exposeu breument els principals esdeveniments polítics dels anys del període de la Restauració que van de 1875 a
    1898.

• Comenteu les idees principals del text següent relacionat-les amb el sistema polític de la Restauració:
            A moderados y progresistas les separaban cuestiones doctrinales profundas, básicamente centradas en torno  a interpretaciones de la soberanía, pero, sobre todo, les enfrentaba la lucha por el poder.  (...) Al hablar de "partidos" del siglo pasado, debemos más bien representarnos colectivos reducidos, apenas articulados en torno a ciertas ideas básicas y detrás de algún líder dotado de habilidades como gestor y  orador parlamentario. Pequeñas agrupaciones cobijadas en casinos de provincia, o al calor de una mesa camilla, en tertulia de rebotica o notaría, alrededor de la redacción de un periódico o, como máximo, convocadas sólo en períodos electorales a los banquetes y discursos que dirigentes y partidarios celebraban en los teatros de las principales capitales.  (...)
                 Los partidarios auténticamente politizados constituían una porción activa pero exigua en un mar de población ruralizada, analfabeta y desmovilizada. Ello no obstante, se articulaban a través de una densa urdimbre de relaciones familiares y personales, intercambios individualizados de beneficios, canalizados a través de una bolsa de favores y recomendaciones personales. (...). A  partir de entonces, muchos empleos que se generaban desde el Estado, con mucho el mayor empresario del país, pasaron a depender de una recomendación personal.    Hasta por lo menos  1918 no se empezó a crear en nuestro país una administración formada por cuerpos administrativos apolíticos, profesionales neutros, elegidos por oposición y organizados con arreglo a un curriculum objetivo y propio. Antes, los funcionarios, desde el portero de un Ministerio hasta el subsecretario, eran parte del botín. Y los nombramientos se realizaban con arreglo a criterios estrictamente personales y en función del más puro favoritismo. A todo cambio de gobierno seguía un cambio de funcionarios que se quedaban "cesantes" (pues) el primer deber de un partido era colocar a sus seguidores y el de un político encontrar puestos para sus "amigos políticos". (...)
                En  el mundo anglosajón el proceso de movilidad social discurría a través del mundo de la empresa privada, mercantil e industrial.  Por contra, la alta política fue, todavía hasta muy tarde, coto reservado a una aristocracia con sentido del deber y voluntad de servicio, persuadida de su natural autoridad y misión superior en esta vida y aquella sociedad. (...) en cambio, en la Europa latina el panorama socio-político era casi el inverso. Sagasta era ingeniero de caminos, el ministro de Ultramar, profesor; el de Estado, abogado; y el de la Guerra, un militar profesional. Ninguno tenía título ni lo ambicionaba. (...) En España -y en otros paises de Europa latina-,  el entramado político-administrativo fue vehículo de movilidad social.
                                                                                          VARELA ORTEGA, J.: La España política de fin de siglo (I)

• Llegiu el text i responeu les qüestions:
                No sólo en España, en toda Europa, desde los primeros setenta, el ciclo político empezó a cambiar. La Comuna y su derrota hizo variar el rumbo político de izquierda a derecha. En la España que salía del experimento federal, la rebelión cantonal e incluso de intentos de disolución del ejército, ese giro amenazaba con llegar a la extrema derecha absolutista. Gran parte del cuerpo de artillería se pasó a su bando. (...) Los liberales de toda condición comenzaron a temer agustiados el triunfo final del "enemigo común".  De esta suerte, hay que entender la Restauración canovista como una solución liberal templada que contiene ese posible descalabro y frustra, in extremis, otras intervenciones más derechistas de restauración borbónica. Los conservadores y  los liberales no buscaban solucionar un problema de representación o democracia, sino de gobernación o alternancia pacífica. Querían terminar con el golpismo militar y las "revoluciones", removiendo su causa principal: el monopolio o exclusivismo del partido. Pretendían garantizar la alternancia, proporcionando a los políticos  profesionales un mecanismo de cambio aceptado; un sistema de resolver sus pleitos sin recurrir a los cuarteles. (...)
                Una medida del éxito de esta experiencia , que duró medio siglo, es que el turno  pasaría a conocerse como pacífico.                
                                                                                   VARELA ORTEGA, J. : La España política de fin de siglo (II)

1. Què significa la primera idea del text?. Busqueu informació sobre La Comuna i feu-ne un resum.
2. Qui representava a Espanya  l’extrema dreta?.
3. .a) L'autor planteja un signe antimilitarista en l'experiència republicana ¿quines conseqüències va comportar?. b) Qui era "l'enemic comú" a tots els liberals?.

• Llegiu el document següent i responeu les qüestions:

                                                                           El Manifiesto de Sandhurst
           “He recibido de España un gran número de felicitaciones con motivo de mi cumpleaños, y algunas de compatriotas nuestros residentes en Francia (…). Cuantos me han escrito muestran igual convicción de que solo el restablecimiento de la monarquía constitucional puede poner término a la opresión, a la incertidumbre y a las crueles perturbaciones que experimenta España (…)
          Huérfana la nación ahora de todo derecho público e indefinidamente privada de sus libertades, natural es que vuelva los ojos a su acostumbrado derecho constitucional y a aquellas libres instituciones que ni en 1812 le impidieron defender su independencia ni acabar en 1840 otra empeñada guerra civil. Debioles además muchos años de progreso constante, de prosperidad, de crédito y aún de alguna gloria (…).
            Por todo esto, sin duda, lo único que inspira ya confianza en España es una monarquía hereditaria y representativa, mirándola como irremplazable garantía de sus derechos e intereses desde las clases obreras hasta las más elevadas (…).
         No hay que esperar que decida yo nada de plano y arbitrariamente; sin Cortes no resolvieron los negocios arduos  los Príncipes españoles allá en los antiguos tiempos de la Monarquía (…). Llegado el caso, fácil será que se entiendan y concierten las cuestiones por resolver entre un príncipe leal y un pueblo libre (…). Sea la que quiera mi propia suerte, no dejaré de ser buen español, ni, como todos mis antepasados, buen católico, ni, como del siglo, verdadero liberal (…).
                                                                                                         Nork Town (Sundhurst), a 1 de diciembre de 1874

1. Resumiu les principals idees del text i situeu-lo en el seu context històric.
2. Qui és l'autor?.Explica què vol dir quan es defineix com a liberal.

••(examen de Selectivitat). Lea el siguiente texto y responda a las cuestiones.

Nosotros constituimos el verdadero partido conservador, que no venimos aquí a satisfacer pasiones[...]; nosotros venimos aquí poseídos, como lo han de estar bajo su punto de vista los verdaderos políticos, de que la política es el arte de aplicar en cada época de la Historia aquella parte del ideal que las circunstancias hacen posible; nosotros venimos ante todo con la realidad; nosotros no hemos de hacer ni pretender todo lo que quisiéramos, sino todo lo que en este instante pueda aplicarse [...] para el engrandecimiento de la nación; y por encima de todo esto, antes y sobre todo esto, debe haber, hay, para nosotros, una idea que domina: la de que es preciso defender contra todo cuanto sea necesario la Monarquía, y levantarla, y engrandecerla, puesto que es la base de nuestras instituciones y de la integridad nacional, y hacer de ella a la vez el fundamento de nuestras costumbres y de nuestra législación. Este es el fundamento primordial a que debemos atender [...].

Dadme una Monarquía tan robusta como la inglesa, no discutida por nadie, y la Monarquía podrá dar tantas libertades como la más democrática República [...]. Entiendo, pues, la Monarquía como la base de la libertad, y como la base entre nosotros de todas las conquistas de la civilización moderna. [...]
                                                                                  Discurso de Cánovas del Castillo, 19 de mayo de 1884

1. Identifique las ideas más importantes del texto y sitúelo en su contexto histórico. [1 punto]

2. Exponga las caractersticas fundamentales de los dos partidos dinásticos que se turnaron en el gobierno español durante la primera fase de la Restauración (1874-1898). [1,5 puntos]

3. Resuma las caractersticas fundamentales de la Constitución de 1876 y exponga los hechos polticos más importantes acaecidos durante la primera fase de la Restauración (1874-1898). [2,5 puntos]

•  Comenteu el telegrama:  

  Ministerio de la Gobernación al gobernador de Gerona

Redoble V.S. sus esfuerzos para desbaratar toda candidatura que no sea la que yo le indique en el distrito de Olot. Prepare V.S. el campo para un candidato que seguramente irá  al país.18 de enero de 1880.

•Comenteu el document següent:
El sufragio universal, que es en sí mismo una malísima institución política,  una institución incompatible con cualquier régimen político ordenado, y más si este régimen es el monárquico, el sufragio universal, incluso cuando es verdad, es incompatible a la larga con la propiedad individual, con la desigualdad de las fortunas y con todo lo  que no sea un socialismo turbador y anárquico. El sufragio universal no puede ser otra cosa que un instrumento de socialismo o una farsa vil, y, en estos últimos tiempos, es con este título último, como he juzgado conveniente calificarlo.

                                                                                                                  Discurs de Cánovas del Castillo (1888)

• Llegiu el text i responeu les qüestions:   
         El  caciquismo sólo es posible en un país de gran propiedad agraria. El cacique es el ricacho del pueblo, él mismo es el terrateniente o representante del terrateniente de alcurnia que reside en la Corte; de él depende que los obreros agrícolas trabajen o se mueran de hambre, que los colonos sean expulsados de las tierras o que las puedan cultivar, que el campesino medio pueda obtener un crédito. La Guardia Civil del pueblo está en connivencia con él, el maestro -que vive miserablemente- debe someterse a él, el párroco prefiere por el común colaborar con él; en una palabra, es el nuevo feudal, es el señor omnímodo. El caciquismo, como el feudalismo, tiene una estructura piramidal partiendo del burgo o aldea; a la altura provincial hay cacique o caciques, que suelen colaborar con el "señor gobernador".
            En la plaza de un  pueblo (andaluz, extremeño, de La Mancha) se alinean los braceros que solicitan trabajo. cuando el cacique llega ( a veces no llega él mismo, sino su Administrador) dispone los que va a contratar. Es al mismo tiempo el jefe político; depende de un partido, bien sea el "conservador" o el "liberal", color que puede ser diferente en elos discursos parlamentarios, en la prensa o en las campañas electorales; en la vida cotidiana del campo español es siempre el mismo.     
                                                                                                              Tuñón de Lara, M: La España del siglo XIX.

1. Situeu el text en el seu context històric.
2. Expliqueu qui era el cacic i quina funció política tenia el cacic segons el text.
3. Comenteu les causes que van donar lloc a l'existència el caciquisme.
4. Per què creus que Tuñón de Lara  parla de la Guardia Civil, del mestre i del cura?.
5. El fenòmen del cacic només es donava a l'Espanya rural?. Raona la resposta.
6. Analitzeu les conseqüències  polítiques que tindrà la pràctica del caciquisme.
                                                
   
   
   

                                                                                El sistema de la Restauración
            Entre 1833-68, hemos visto el dominio político de las clases del Antiguo Régimen, ahora convertidas en conservadoras -la larga etapa moderada- con breves paréntesis de cambio de coyuntura: 1854,1856, revolución de 1868.
            La experiencia republicana ha aterrorizado a la burguesía que apoyó esos intentos revolucionarios y la ha lanzado a los brazos de las clases conservadoras ante el miedo a la revolución social; la alianza "nefasta" que ahora culmina garantiza no sólo la vuelta al espíritu del moderantismo de Isabel II sino su perfecta coronación tanto a nivel institucional (Constitución de 1876, aparatos del Estado, papel ejército), como a nivel de representación de los intereses de las clases dominantes: predominio de la oligarquía  agraria y financiera, garantizar el "orden público" que pide la burguesía.
            Teóricamente, el régimen de Cánovas imita y se apoya en la experiencia de las democracias europeas que, habiendo culminado su proceso de Revolución Burguesa e industrialización, tienden a buscar estabilidad para el sistema liberándolo de crisis al integrar o asimilar a la burguesía y al dar mecanismos de participación a las clases populares que hacen inviables un estallido revolucionario. Para ello cuentan con los apoyos que un régimen parlamentario sólido, un sistema capitalista fuerte, y una sociedad burguesa, han ofrecido a estos paises.
            El intentar esta experiencia sin los apoyos benéficos citados, generará unas contradicciones en nuestro país, que provocarán graves disturbios entre la teoría y la práctica del sistema de la Restauración y que convertirán en farsa grotesca el parlamentarismo.
            No es, pues, de extrañar que este régimen provoque una oposición de diverso signo, cada vez más radicalizada, no sólo al gobierno sino al sistema que lo sustenta.
                                                                                          Tuñón de Lara: Obra citada

1. Indica quines són les classes del "Antiguo Régimen" i què significa "convertidas en conservadoras"?
2. A quins "breves paréntesis de cambio de coyuntura" es refereix l'autor?
3. Comenta el comportament polític de la burgesia segons el segon fragment del text, i explica les causas y les conseqüències polítiques que va comportar.
4. Explica què vol  dir l'autor amb:"Teóricamente, el régimen de Cánovas imita y se apoya en la  experiencia de las democracias europeas que tienden a buscar estabilidad para el sistema liberándolo  de crisis al dar mecanismos de participación a las clases populares que hacen inviables un estallido revolucionario."
5. Segons l'autor, ¿es consolidarà el règim de Cánovas?. Raona la resposta i indica les conseqüècies polítiques que es derivaran d'aquest fet.
6. Torna a llegir el text de Varela Ortega, J. La España política de fin de siglo (II)  i compara la valoració  que fa aquest autor del sistema de la Restauració amb la que fa Tuñon de Lara en el text anterior El sistema de la Restauració.  Escribiu el resultat d'aquestes comparacions.

exercicis

• Estudieu les forces d’oposició al marge del torn dinàstic.

••Observeu el quadre  i responeu les qüestions:

                                   COMPOSICIÓ DEL CONGRÈS DE DIPUTATS (1876-1896)

                           1876             1879     1881  1884         1886    1891   1893       1896

Conservadors     333                293       39        318         67      262          61        279
Liberals               32                   63       297      67         288        83        281          88
Republicans          1                      7        32        5            22        31          41           1
Altres                 19                   26         24        2            15        23          11          33

                                                 MARTÍNEZ CUADRADO: Elecciones y partidos políticos en España, 1868-1931

1. Descriviu aquestes dades, situeu-les en el seu context històric i assenyaleu quin fenomen global reflecteixen.
2. Expliqueu les característiques principals de les forces polítiques representades en aquells anys al Congrés de Diputats, tot diferenciant les que van governar i les que van restar fora del sistema polític.
3. Descriviu les característiques del sistema electoral de la Restauració en el període 1874-1898.

• Observa el gràfic i respon les qüestions:

Evolució del vot Republicà

1. Descripció dels elements que s'observen en el gràfic.
2. Analitza les diferents corrents republicanes que van aparèixer a la I República.
3. Realitza una síntesi de la Revolució del 68.

• Llegiu el document següent i responeu les qüestions:

El liberalisme és pecat, ja se'l consideri en 1'ordre de les doctrines, ja en l'ordre dels fets. En l'ordre de les doctri-: nes és pecat greu contra la fe, perque el conjunt de les seves doctrines és heretgia, encara que no ho sigui potser en alguna o altra de les seves afirmacions o negacions aillades. En l'ordre dels fets és pecat contra els diversos manaments de la llei de Déu i de la seva Església, perque de tots és infracció. (...) Procedim per parts en la demostració: el liberalisme nega els dogmes de la fe cristiana quan afirma o suposa la independencia absoluta de la raó individual en l'individu, i de la raó social o criteri públic, en la societat. (...) Nega la jurisdicció absoluta de Déu sobre els individus o les societats, i en conseqüencia la jurisdicció delegada que sobre tots i cadascun dels fidels va rebre de Déu el cap visible de l'Església.
En l'ordre dels fets (...) el liberalisme és tot immoralitat, perque en el seu procés historic ha comes i sancionat com a lícita la infracció de tots els manaments, des del que mana el culte d'un sol Déu, fins al que prescriu el pagament de drets temporals a l'Església (...).
Per tots dos conceptes el liberalisme és pecat; és pecat mortal.

                                                                                            Sardà Salvany, F.: El liberalismo es pecado, 1887.

1. Amb quina ideologia relaciones l'autor del document?. Raona la resposta.

• Llegiu el document següent i responeu les qüestions:

Libres el pensamiento, la conciencia, los cultos, (…), garantizados la vida y el trabajo; inviolables la personalidad, el domicilio, la correspondencia; abolida la pena de muerte; perseguida sin piedad la vagancia (…). La voluntad del pueblo como único origen legítimo del poder público ( ). La nación dividida en regiones y las regiones en municipios; los municipios  y las regiones autónomas unidas en la nación en todo lo que corresponda a su vida interior (…). Separada la política de la administración (...). Cerrada la puerta a la ineptitud y al favoritismo (...). Voluntario el ejército en tiempo de paz y obligatorio en tiempo de guerra (…). Atendida especialmente la instrucción pública; libre y laica la enseñanza (...). Aplicados a la enseñanza y las obras públicas los 40 millones de culto y clero (...) subordinado siempre el goce de la tierra, como propio de todos los hombres, a los intereses generales; entregadas a comunidades obreras las tierras públicas, las que los propietarios hayan dejado sin cultivar durante más de cinco años (…). Transformado en censo redimible a plazos respecto de la tierra el contrato de arrendamiento, considerados como emfieteusis perpetúas, redimible también la  rabassa morta (...), establecido el mínimo salarial.

                                                                                                          Programa del Partit Federal (1894)

1. Situeu el context històric del document.
2. Què significa: emfiteusis, rabassa morta?
3. Indiqueu les bases fonamentals del programa republicà.
4. A quin sector de la societat creus que està dirigit aquest programa?. Raona la resposta.
5. A quins grups socials no li debia agradar?.

• Estudieu els orígens i la consolidació del catalanisme.

•• (examen Selectivitat) Observeu el quadre i contesteu les qüestions següents.

 Si voleu veure la descripció textual del quadre sinòptic cliqueu aquí

1. Expliqueu els factors que, segons l’organigrama, van conduir a l’aparició del catalanisme polític. (1,5p).
2. Comenteu tres exemples significatius referits al redreçament cultural català durants el segle XIX: personatges, fets rellevants, moviments culturals, premsa... (1,5p).
3. Comenteu breument les dues tendències del catalanisme polític que apareixen a l’organigrama i expliqueu els fets més importants de l’evolució del catalanisme polític des de la seva aparició a fins al 1898. (2 p.)

•• (examens Selectivitat) Llegiu els documents següents i responeu les qüestions:
document 1
            Tant se val que el sufragi sigui universal com restringit, nomes hi ha un sol elector: el ministre de la Governació. EII, juntament amb els seus governadors de provincia i l’innombrable exèrci d'empleats de tota classe, sense excloure els alts càrrecs de la magistratura com de la Universitat, prepara, executa i consuma les eleccions, síguin del tipus que siguim, des del fons del seu despatx situat al centre de Madrid. Per tal de fer les llistes d'electors, s'hi posen alguns noms vertaders enmig d'un conjunt d'imaginaris, i sobretot de difunts. La representació d'aquests darrers es dóna sempre a agents disfressats de paisà per anar a votar [...]
            Aquest sistema d'eleccions mitjançant la resurrecció i amb agents de policia disfressats  d'electors no és el pitjor deis mitjants emprats per tal de falsejar el sufragi pels que s'anomenen defensors del parlamentarisme i del sistema representatiu. Val a dír que el més freqüent és que no s'entretinguin en tots aquests simulacres i senzillament augmentin el nombre de vots fins a assegurar i l’elecció del candidat que volen veure elegil [...]
            En resum, la nostra comèdia electoral no respecta absolutarnent res. No hi ha res que sigui  sagrat per ella: llistes electorals, urnes, escrutini, tot és falsejat pels nostres polítics sota la immediata direcció del governador civil de cada província. Ara bé, ens preguntem, ¿és possibie l'existència del règim parlamentari o senzillament la del sistema representatiu amb aquestes bases?"                                                      
                                                                                                    Valentí Almirall: España tal com es (1887)

1. Exposeu quin fenòmen constata el text de V. Almirall. Identifiqueu les pràctiques electorals que s'hi denuncien i situeu-ne l'autor .
2. Quina opinió dóna Almirall del sistema polític de la Restauració?. Expliqueu en què consisteixen els dos tipus de sufragi que s'esmenten. Com respondríeu l'última pregunta?.
3. Expliqueu com es va organitzar el sistema polític de la Restauració, quines forces polítiques li van donar suport i quines van oposar-se al sistema.   

document 2
               El catalanisme reglonalista no se satisfa amb un senzill canvi de govern ni d'institucions, sinó que aspira a molt més. El sentiment catalanista ens diu que l'organització actual de l'Estat espanyol, siguin les que siguin la forma del seu govern i les institucions que el regeixin, no permetra mai a les reglons en general i a Catalunya en particular recobrar el lloc a que el deure les crida en el concert dels pobles avançats i aspira a destruir aquella organització suplint-la per una altra que es basi en fonaments no sols distints sinó oposats als que avui la sostenen [...]. Els greuges que hem rebut constantment i que ens estan amenaçant encara són la legitimació més completa del nostre catalanisme. Són aqueixos de tal naturalesa que ens autoritzarien fins i tot a proclamar la separació. Pero no volem anar més enlla mentre no se'ns posi en situació de no tenir altra sortida. El nostre ideal és que Catalunya visqui agermanada amb totes les restants regions de la Pennsula. El catalanisme regionalista no aspira a més que a rompre les lligadures de la uniformitat, substituint-les pels llaços de la unió.
                                                                                                                Valentí Almirall: Lo catalanisme, 1886
Qüestions

1. Identifiqueu les principals idees del text i situeu-lo en el seu context historic.
2. Assenyaleu la importancia de Valenti Almirall dins del moviment catalanista del segle xx i indiqueu els trets més destacats del seu pensament politic.
3. Expliqueu l'evolució del catalanisme politic des del seu origen fins al 1900.

•• (examen selectivitat), Llegiu el document següent  i responeu les qüestions:
No tenim, Senyor, la pretensió de debilitar, ni encara meyns d'atacar , la gloriosa unitat de la pàtria espanyola; ans al contrari, volem enfortir-la i consolidar-la; però entenem que per aconseguir-lo no és bon camí ofegar i destruir la vida regional per substituir-la per la del centre, sinó que creiem que el que és convenient i alhora just és donar expansió, desenvolupament i vida espontània i lliure a les diverses províncies d'Espanya perquè de totes  les parts de la Península surti la glòria i la grandesa de la nació espanyola.
El que nosaltres volem, Senyor, és que a Espanya s'implanti un sistema regional adequat a les seves condicions actuals. (...)
Senyor: se'ns arrebassà el nostre sistema administratiu, que avui troem bo i imiten nacions cultes d'Esuropa, per ser substituït pel sistema castellà, i avui per una còpia imperfecta i viciosa del sistema francès.
Només podem usar la nostra llengua a les nostres llars i en converses familiars; desterrada de les escoles, ho ha estat més tard de la contractació pùblica i també dels tribunals, en els quals moltes vegades, i per molt il.lustrats que siguin, ni els jutges entenen els testimonis i processats, ni quests entenen els jutges.
I com si amb tot això no n'hi hagués prou, fa temps que s'amenaça, i avui s'intenta destruir amb obstinació, o si més no adulterar, el nostre dret civil, base indeleble de la robusta i moral organització de la família catalana i de la nostra prpietat, que va augmentant i creixent a mesura que unes generacions succeeixen a unes altres generacions.
A força de treball i privacions de tota mena, els nostres industrials han creat una indústria espanyola que en quaranta anys ha progressat  i assolit un nivell altíssim. Aquesta indústria és atacada d'arrel d'uns quants anys ençà, i darrerament ho ha estat i ho és per mitjà del tractat amb França i del projecte de modus vivendi amb Anglaterra.
                                                                                                          Memorial de Greuges presentat a Alfons XII, 1885
                                                                        Reproduït dins: A. Balcells: Cataluña contemporánea I (Siglo XIX), Madrid, 1977

1. Resumiu les idees principals del text i situeu-lo en el seu context històric.
2. Expliqueu què és el proteccionisme econòmic i quina importància va tenir per a Catalunya al s. XIX
3. Expliqueu els fets més destacats i citeu algunes de les personalitats més rellevants del catalanisme fins a l'any 1900.
4. Qüestions de l'examen de selectivitat del 2009:
   Pregunta 1
   a) Descriviu el tipus de font i digueu de què tracta.[0,5 punts]
   b) Digueu quin és el context històric de les dades que proporciona la font.[0,75 punts]
   c) Expliqueu tres de les reivindicacions que conté la font.[0,75 punts]
   Pregunta 2
   a) Expliqueu què va ser i quina importància històrica té el «Memorial de greuges».Expliqueu qui va ser Valentí Almirall i valoreu la importància de la seva obra.[1,5 punts]
   b) Expliqueu les característiques principals i els fets més rellevants del catalanisme políticdes del Missatge a la Reina Regent (1888) fins a la fi de la guerra de Cuba (1898).[1,5 punts]
5. Qüestions de l'examen de selectivitat del 2010
   Pregunta 1
   a) Descriviu el tipus de font i digueu de què tracta.[0,75 punts]
   b) Digueu quin és el context històric de les dades que proporciona la font.[0,75 punts]
   c) Expliqueu tres de les peticions contingudes en la font.[1 punt]
   Pregunta 2
   Contesteu UNA de les dues qüestions:
   a) Expliqueu els fets fonamentals del catalanisme durant la Restauració fins a les Bases de Manresa (1892), aquestes incloses.
   [2,5 punts]
   b) Expliqueu els fets fonamentals del catalanisme des de les Bases de Manresa (1892), explicant-les, fins al 1901. [2,5 punts]
   

••Llegiu el document següent i responeu les qüestions:
           Desitgem, doncs, que torni a posseir la nació catalana ses Corts generals lliures i independents, obertes peI Cap de l'Estat o per son lloctinent, en les que hi tinguin representació directa totes les classes socials, des de les mes humils a les más elevades. Corts en les que es votin els pressupostos de Catalunya i la quantitat amb qué te de contribuir el nostre país als gastos generals d'Espanva. Que Catalunya sia senyora del govern interior de sa casa, assenyalant ella mateixa el contingent de l'exércit per al Principat, no quintant- se a sos fills ni fent-se a Catalunya lleves forçoses, sino proveint-se de soldats voluntaris i a sou, els que no hagin de sortir mai en temps de pau del nostre territori. Que la llengua catalana sia la llengua oficial a Catalunya per a totes les manifestacions de la vida d'aquest poble. Que l'ensenyança a Catalunya sia donada en llengua catalana. Que sien catalans els Tribunals de Justícia i totes ses causes i litigis es fallin definitivament dintre del Territori. Que els càrrecs de la nació catalana els nomenin els catalans mateixos, procurant que recaiguin en catalans els càrrecs polítics, els judicials, els administratius i els de l'ensenyança. Que vingui el Cap de l'Estat d'Espanya a jurar a Catalunya ses Constitucions fonamentals, com a condició indispensable, d'antic establerta per a excercir a dreta llei la sobirania en el Principat.
                                                                                                                                         Missatge a la reina regent, 1888

1. Resumiu les idees principals del text, tot enumerant les reivindicacions que s'hi  exposen, i situeu-lo en el seu context històric.
2. Expliqueu el sentit de la frase "que Catalunya sia senyora del govern interior de sa  casa". Comenteu la composició i les atribucions que haurien de tenir les Corts  catalanes i les referències a la lengua catalana i a la justícia.
3. Exposeu breument el procés de recuperació de la cultura catalana que es va  produir durant el segle XIX i l’evolució del catalanisme polític fins al 1898, tot fent referència als fets més destacats i a les personalitats més rellevants.

•• Llegiu el següent fragment sobre Les Bases de Manresa (1892) i responeu les qüestions sobre les bases 6a i 7a:

Base 1ª. Les seves atribucions. Estaran a càrrec del poder central: les relacions internacionals, l'exèrcit, les relacions econòmiques d'Espanya amb els altres països, la fixació dels aranzels, la construcció de carreteres, ferrocarrils, canals i ports que siguin d'interès general, la resolució dels conflictes interregionals, la formació del pressupost anual de despeses que es distribuirà entre les regions en proporció a la seva riquesa...
Base 3ª. La llengua catalana serà l'única que amb caràcter oficial podrà usar-se a Catalunya i en les relacions d'aquesta regió amb el Poder Central
Base 4º. Únicament els catalans, ja ho siguin per naixement o bé per naturalització podran ocupar càrrecs públics a Catalunya...
Base 6ª. Catalunya será l'única sobirana de son govern interior i per tant dictarà lliurement les seves lleis orgàniques, tindrà al seu càrrec la legislació civil, penal, mercantil, administrativa i processal, l'establiment i la recaptació d'impostos; l'encunyació de moneda, i tindrà totes les atribucions inherents a la sobirania que no corresponguin al govern central segons la base 1ª
Base 7ª. El poder legislatiu regional residirà en les Corts catalanes... Les Corts es formaran per sufragi entre els caps de família...
Base 8ª El poder judicial s'organitzarà restablint l'antiga Audiència de Catalunya.

1. Resumiu les idees principals del text i situeu-lo en el context històric.
2. Qui foren i quina aportació feren al nacionalisme catalá V. Almirall, Torras i Bages i Prat de la Riba?
3. El catalanisme polític fou un moviment de caràcter bàsicament obrerista, intel.lectual o burgès?.

Si voleu llegir el document, aneu a http://webs.racocatala.cat/cat1714/d/bases1892.pdf

 

•  Llegiu els documents i responeu les qüestions:  

document 1                                                           Objectius de la Lliga (1887)

1r. Reivindicar la personalitat de Catalunya tant temps perduda i ara intensament enyorada.

2on. Millorar l'estat present per los medis que la llei permeti; procurant la obtenció del major benestar relatiu de Catalunya en benefici d'ella i de les demés regions d'Epanya, i abocant en pro de la reivindicació, com a oficial, de la llengua catalana: en pro també de la conservació i desenrotllo del dret català i, per últim, per lo manteniment de les Institucions i costums que caracteritzen la vida del Principat en perjudici del seu progrés.

3r. Preparar la realització en lo temps menos llarg que sia possible, del verdader i eficaç desenrrotllo de la riquesa de Catalunya, baix la base fonamental del treball, perfeccionat per la ciència i lliurament exercit dintre del límit de justícia i la moralitat.

                                                                        J. Mocs: Lliga catalana. vol 1, Edicions 62, Barcelona, 973, pag. 2-3

document 2
          Però nosaltres no dubtavem, no. Nosaltres vèiem l'esperit nacional, el caràcter nacional, el pensament nacional; vèiem la llengua; i de lengua, de pensament i caràcter i esperit nacionals, en trèiem la nació; això és, una societat de gent que parlen una llengua pròpia i tenen un mateix esperit que es manifesta nu i característic per sota de la varietat de tota la vida col.lectiva.
            I vèiem més, vèiem que Catalunya tenia llengua, dret, arts propis; que tenia un esperit nacional, un caràcter nacional, un pensament nacional; Catalunya era, doncs, una nació. I el sentiment de pàtria, viu en tots el catalans, ens feia sentir que pàtria i nació eren una mateixa cosa i que Catalunya era la nostra nació, igual que la nostra pàtria.
            Si ésser pàtria, si ésser nació era tenir una llengua, una concepció jurídica, un sentit de l'art propis, si era tenir esperit, caràcter, pensament nacionals, l'existència de la nació o de la pàtria era un fet natural com l'existència d'un home, independentment del drets que li fossin de fet reconeguts.
Com que la nacionalitat és una unitat de cultura, una ànima colectiva, amb un sentir, un pensar i  un voler propis, cada nacionalitat ha de tenir la facultat d'acomodar la seva conducta col.lectiva; això és, la seva política al seu sentiment de les coses, al seu seny, al seu voler. Cada nacionalitat ha de tenir el seu Estat. (...)
                                                                                   Prat de la Riba: La nacionalitat catalana, 1906     

1. Què és una nació per Prat de la Riba?. Analitza com defineix el concepte d'Estat.
2. Explica el significat d'aquesta idea  " l'existència de la nació o de la pàtria era un fet natural".
3. Quin projecte polític defensa Prat de la Riba?.

••Observeu el quadre següent i contesteu les qüestions:

1. Interpreteu la informació que ofereix el gràfic i situeu-la en el seu context històric.
2. Expliqueu de quina manera influeixen els quatre aspectes inicials en la definició final del catalanisme del segle XIX.
3. Exposeu els fets i les característiques principal del catalanisme polític en el període 1868-1901.

• Estudieu les altres nacionalitats a l’Estat espanyol.

• Llegiu els documents següents i responeu les qüestions sobre el document 3:

document 1
Fui yo carlista hasta los diecisiete años, porque carlista había sido mi padre, aunque un carlista que sólo trabajo por el lema Religión y Fueros...Pero el año ochenta y dos mi hermano ya era bizcaíno nacionalista; yo defendía mi carlismo  (pero) tantas pruebas históricas y políticas me presentó él para convencerme de que Bizkaya no era España... que... concluí prometiéndole estudiar con ánimo sereno la historia de Bizkaya y adherirme firmemente a la verdad...
Tres trabajos se presentaron desde el primer día ante mis ojos: estudiar la lengua de mi patria... , su historia y sus leyes; y en segundo lugar, proporcionar a los compatriotas que no poseyeran el Euskera el medio de aprenderlo... y como síntesis de todo estos trabajos, la extirpación del extranjerismo e implantación del patriotismo...
                                                                                                  Sabino Arana: Obras completas, Ed. Sabindiar-Batza.

document 2
Lliure i independent de poder estrany vivia Biscaia, governant-se i legislant-se ella mateixa, com a nació a part, com a Estat constituït, i vosaltres, cansats de ser lliures, heu acatat la dominació estranya, us heu sotmès al poder estranger, teniu la vostra pàtria com a regió de país estranger i heu renegat de la vostra nacionalitat per acceptar l'estrangera.
Els vostres usos i costums eren dignes de la noblesa, virtut i virilitat del vostre poble, i vosaltres, degenerats i corromputs per la influencia espanyola, o ho heu adulterat completament, o ho heu efeminat o embrutit. La vostra raça, singular per les seves belles qualitats, pero més singular encara per no tenir cap punt de contacte o fraternitat ni amb la raça espanyola ni amb la francesa, que són les seves veïnes, ni amb cap altra raça del món, era la que constituïa la vostra Pàtria Biscaia; i vosaltres, sense gens ni mica de dignitat ni respecte als vostres pares, heu barrejat la vostra sang amb l'espanyola o maketa, us heu agermanat o confós amb la raça més vil i menyspreable d'Europa. Teníeu una llengua més antiga que qualsevol de les conegudes (...) i avui vosaltres la menyspreeu sense vergonya i accepteu en el seu lloc l'idioma d'una gent grollera i degradada, l'idioma del mateix opressor de la vostra pàtria.

                                                                                                                       Sabino Arana.: Bizkaltarra, 1894.

document 3
            Si ens donessin a triar entre una Biscaia poblada de maketos  que només parlessin l'euskera i una Biscaia poblada de biscaïns que només parlessin castellà,  triaríem sense dubtar aquesta segona, perquè és preferible  la subtància biscaïna amb accidents exòtics, que poden eliminar-se i substituir-se pels naturals, a una substància exòtica amb propietats biscaïnes que mai no podriem canviar-la. Així mateix, si ens posessin a un costat la mort total i absoluta de Biscaïa, és a dir, l'extinció de la seva raça i la seva llengua i d'altre una Biscaïa maketa  independent, optaríem pel primer...
            No és una mateix l'enemic dels catalans i dels Biscaïns. L'enemic de Catalunya és el poder central de la nació a la qual pertany naturalment, influït per una regió germana, Castella, que ha sabut imposar-se a les altres; l'enemic de Biscaïa és la nació extrangera que l'ha aniquilada.                                              
                                                                                                               Sabino Arana: Errores catalanistas (1894)

1. Qui era Sabino Arana?.
2. Qui eren els maketos ?
3. Com veu Sabino Arana la qüestió racial i llingüística al País Basc?.
4. Comenteu el segon paràgraf.

•Llegiu la següent entrevista de VÍCTOR–M. AMELA a  IÑAKI EZKERRA, escritor basc.

-¿Quién fue Sabino Arana?
–Un bilbaíno muerto hace ahora un siglo, en 1903, mojigato, ñoño y catolicorro, y que en sus breves 38 años de vida llegó al odio racial por la vía del puritanismo. Y sobre esos sentimientos fundó el Partido Nacionalista Vasco (PNV).

–¿Por qué “por la vía del puritanismo”?
–He llegado a esa conclusión tras estudiar cómo un católico como él pudo llegar a odiar tanto: Arana era un integrista católico... que proyectó todas sus represiones íntimas sobre el “maketo” (español), odiándolas en él.

–¿Un mecanismo de proyección de miedos?
–Cuando Arana dice: “El español hace gestos femeninos, parece un torerito”, ¿no parece casi una fantasía erótica?: Arana proyecta en el “maketo” todos sus ascos y renuncias.

–Defíname políticamente a Sabino Arana.
–Era antiliberal, antidemócrata, xenófobo, racista, misógino, violento y totalitario.

–Deme pruebas de todo: de antiliberal.
–Lo escribe literalmente: “¡Odio el liberalismo!”. ¡Vamos, igual que José Antonio! José Antonio se llamaba cierta avenida de Bilbao.., ¡llamada hoy Sabino Arana! A veces me confundo y digo “José Antonio Arana”.

–Tilda de fascista a Sabino Arana, pues.
–Sí. Hanna Arendt ya diagnosticó el fascismo como “radicalización de la burguesía”.

–Sigamos: antidemócrata me decía...

–Sí, y él lo ejemplifica así: “En pueblos tan degenerados como el ‘maketo’ resulta el sufragio un crimen, un suicidio”.

–Suena a cateta broma racista...
–¡Comparó a los españoles con simios! Tiene escritas cientos de páginas racistas, ¡cientos! Hitler escribió tres o cuatro en “Mein Kampf”, pero Sabino Arana... ¡cientos!

–Escójame alguna perla de esas páginas.
–Escribió: “Nuestra raza es singular por sus bellas cualidades, pero más singular aún por no tener ningún punto de contacto o fraternidad ni con la raza española, ni con...”

–Vale, vale.
–O esto: “El vizcaíno no vale para servir, ha nacido para ser señor; ¡el español ha nacido para ser lacayo y siervo!”. O esto otro: “El aseo del vizcaíno es proverbial; el español apenas se lava una vez en su vida”.

–Arana era xenófobo en general, me dice.
–¡Arana considera “exterminio” del pueblo vasco todo matrimonio con foráneos! O sea, el mestizaje. Y también escribe: “Si las costumbres de nuestro Pueblo han degenerado en esta época, débese sin duda a la espantosa invasión de los ‘maketos’, que traen consigo la blasfemia y la inmoralidad”.

–Esto liga con lo del integrismo católico...
–El PNV es hijo del integrismo: su lema es “Dios y leyes viejas”. Tipo Hezbollah... ¡El mayor pecado no es ya matar, sino la nación no conseguida! Ser mejor es ser cada vez más nacionalista... Así piensan Arzalluz o el obispo Uriarte: en pleno funeral de López de Lacalle..., ¡pidió el acercamiento de presos! Para él, ETA castiga como Dios, ¡ETA es Dios!

–Volvamos a Sabino Arana: misógino...
–“La mujer es vana, superficial, egoísta, tiene en sumo grado todas las debilidades propias de la naturaleza humana...” ¿Sigo?

–No. ¿Y ya saben todo esto los del PNV?
–La mayoría, no. Algunos sí y les da igual. Y otros sí y lo esconden... Mitifican la figura de Arana y ocultan sus obras. ¡El PNV debería agradecerme que yo la divulgue!, ¿no?

–Son barbaridades, pero de otra época.
–Una época... en la que los catalanes negocian para tener presencia en España, ¡y Arana se burla y los desprecia por actuar así!

–Sabino Arana no era pactista, vaya...
–¡Era un violento! Dijo: “La gente amiga de la paz es la mayor enemiga del Pueblo Vasco: les aterra el oír que a los maestros ‘maketos’ se les debe despachar de los pueblos a pedradas. ¡Ah, gente amiga de la paz!”

–Buf, menudo angelito...
–¿Lo ve? “Nosotros odiamos a España con toda nuestra alma”, escribe. ¡Entrar en el pensamiento de Sabino Arana es entender todo lo que ha pasado después en el País Vasco!

–¿Los crímenes de ETA?
–Hubo incrustaciones marxistas, sí, y el estímulo de la represión franquista, sí..., ¡pero, aun sin todo eso, ETA estaba ya en Sabino Arana, en su totalitarismo, en su paranoia!

–¿En qué sentido dice lo de paranoia?
–El nacionalista es como ese fascista de viñeta que no goza de la compañía de su novia... ¡porque está pendiente de quiénes la miran! Incapaz de cariño, sensualidad, es incapaz de amar: sólo sabe desconfiar, ¡odiar!

–Pero un nacionalista sí ama a su tierra...
–No. No sabe, no sabe quedarse a solas con ella, amarla sensualmente: sólo ve enemigos. Unamuno y Baroja son quienes han escrito palabras más bellas, hondas y sentidas sobre el País Vasco, pero que no fuesen nacionalistas... ¡es incomprensible para el PNV!

–Tengo claro que no es usted nacionalista.
–Lo fui un rato, de joven, pero fue una fase que superé. Al final de cada verbena se tenía que cantar el “Eusko gudariak” y un día en que me vi cantándolo borracho y con la bragueta abierta... decidí que no: dejé el nacionalismo, dejé atrás la tentación totalitaria.

–¿Qué le diría a Ibarretxe?
–“Vaya plan”. Y le recordaría el modelo vasco que Arana ansiaba: “¡Fuera pobre Vizcaya y no tuviera más que campos y ganado, y así viviríamos todos patriotas y felices!”.

–Bucólico sí es, ¡reconózcalo!
–¡Que tomen nota los empresarios! Ah, y si se diese esa pobreza..., ¿quiénes serían los primeros en pagar el pato? ¡Los López, claro!

–Usted es un Ezkerra...
–En 1963, con 6 años, ¡en mi escuela se podía estudiar euskera!: de 100 alumnos, ¿sabe cuántos estábamos apuntados? ¡Tres! Seguro que los otros son hoy burócratas vascos...
                                                                                      LA VANGUARDIA,   01/12/2003

• Repasseu el que sabeu sobre els anarquistes i els socialistes espanyols.  

                       
• Llegiu el document següent sobre la Legislació laboral a Espanya d'aquesta època .
            1872 al Pla de Barcelona s'aconsegueix les 11 hores de jornada laboral.
            1887 llei d'associació que autoritza els sindicats
            1896 llei de repressió de l'anarquisme
            1900 primeres lleis laborals de protecció del treball femení i infantil
            1901 llei d'accidents de treball
            1904 comença a regir la llei del descans dominical
            1909 llei de vagues
            1919 establiment de les vuit hores de jornada laboral
            1921 creació del retir obrer.

• Comenteu el text següent:
                                                      Programa elaborat al Congrés Obrer de Barcelona de 1888* (traduït del castellà)

(...) El partit Socialista Obrer Espanyol declara (...) que té per aspiració:
1r. La possessió del poder polític per part de la classe treballadora.
2n. La transformació de la propietat individual o corporativa dels instruments de treball en propietat col.lectiva. (...)

            Em resum: l'ideal del Partido Socialista Obrer Espanyol és l'abolició de totes les classes socials i la seva conversió en una sola classe de treballadors (...).
I, com a mitjans per apropar-nos a la realització d'aquest ideal, els següents:
-llibertats polítiques.
-Dret de vaga.
-Reducció de les hores de treball.
-Prohibició de treballar els nes menors de 9 anys  i de fer qualsevol treball poc higiénic o contrari als bons contums per a les dones.
-Protecció a les caixes de Socors Mutus i pensions als invàlids del treball.
-Creació d'escoles gratuïtes per a l'ensenyament primari i d'escoles professionals.
-Servei d'armes obligatori i univdersal i milícia popular.
-Justícia gratuïta i jurada per a tots els delictes.

                                                     * basat en el programa fundacional del PSOE (1879).

• Llegiu el text següent i responeu les qüestions:

                                                Aquesta setmana ha fet 150 anys d'un manifest escrit
                                                amb molta barba que va espantar els barrets de copa

 L'entrevista d'A. San Agustín a Gregorio López Raimundo, exdirigent del PSUC
- Arturo San Agustín: Sense Marx també estariem com estem?
- G. L. R.: Crec que no. És molt difícil de concebre per quins camins hauríem avançat, perquè fins i tot en el desenvolupament capitalista hi tenen un paper decisiu les reivindicacions obreres, les lluites dels treballadors. Els capitalistes es veuen obligats a tenir en compte aquestes manifestacions, que provenen funamentalment d'El manifest comunista.
- A. S. A.: És a dir, que el marxisme va servir d'alguna cosa.
- G. L. R.: I és clar que va servir. Tot el que s'ha fet al món per legalitzar, millorar o reglamentar les condicions de treball en totes les facetes té el punt de partida a El manifest.
- A. S. A.: Potser -amb retocs- segueix vigent.
- G. L. R.: Naturalment que si. Després del fracàs del comunisme històric a l'URSS i als països de l'Est, el comunisme com a sistema s'ha desprestigiat i la dreta, a més, ha aprofitat per dir-nos que el pensament únic és l'única sortida possible. Però l'esquerra verdadera...
- A. S. A.:  ¿Quina esquerra és aquesta?
- G. L. R.: La que segueix considerant el capitalisme com un mal en si mateix, com la causa que dos terços de la població visquin infrahumanament.
- A. S. A.: El que passa és que tot allò que va ser l'URSS desanima una mica.
- G. L. R.: És que només es pot parlar d'aquest tema acceptant el fracàs del comunisme històric. I recordo que ja el 1954 tan nosaltres com el PCE vam denunciar el cult a la personalitat i la degeneració dels partits comunistes. Des del principi dels 60 nosaltres vam defensar la via democràtica al socialisme.
- A. S. A.: (En un llibre que ha sortit fa poc, El llibre negre del comunisme,) ... al comunisme se li atribueixen 100 milions de morts.
- G. L. R.: Aixó, primer, jo no m'ho puc creure.
- A. S. A.: Vidal-Quadras diu que s'ho creu.
- G. L. R.: Bé, allà ell.    (...)
- A. S. A.: Vostè es considera un derrotat?
- G. L. R.: No, perquè he tingut la fortuna d'estar al captavant d'una cosa molt valuosa en la història de Catalunya. Parlo del PSUC que va reconstruir el moviment obrer (...).
- A. S. A.:  Els nacionalismes són bons per als obrers?.
- G. L. R.: A Espanya han tingut un caràcter progressista, però, és clar, al mateix temps són l'expressió política de la burgesia.
- A. S. A.:  I què...?
- G. L. R.: Doncs que a Catalunya, està arxidemostrat que quan els obrers representaven un perill per als interessos de la burgesia s'avisava a Madrid perquè enviés l'exèrcit. És a dir, que davant el règim anterior, el nacionalisme va tenir un paper positiu, però davant les reivindicacions obreres és un corrent polític contrari als interessos dels teballadors.
- A. S. A.: Aturats de tots els països, uniu-vos?
- G. L. R.: I marginats. I dones. La necessitat de la internacionalització segueix vigent. El canvi de la concepció del capitalisme és imparable.
                                                                                                                  EL PERIODICO. Divendres, 27 de febrer de 1998

1. Explica breument el que saps sobre el marxisme.
2. Segons López Raimundo, quina influència històrica ha tingut el marxisme?. Quines idees d'El manifest comunista continuen vigents?.
3. El marxisme és una ideologia nacionalista?. Raona la resposta relacionant-la amb el text.

• Llegiu el text següent i responeu les qüestions:
      La condición política de la clase obrera está ligada a su condición económica.; y siendo su condición económica la de esclavos al capital y a los poderes, su condición política tiene que ser también la de esclavos; porque no es posible que haya un desarrollo completo en las facultades del individuo cuando no tiene los medios de subsistencia necesarios, y tiene por tanto que sucumbir a las exigencias de quien le paga la mitad o la cuarta parte de lo que gana.
    Todos los partidos políticos han alagado siempre mucho a las clases trabajadoras, les han ofrecido infinidad de reformas, y luego los hemos visto pasar a todos por el poder, sin que ninguno haya hecho nada en beneficio de esas clases. ¿Qué particular tiene, pues, que la clase trabajadora rehuya el codearse con ningún partido político?. Yo comprendería que hubiera trabajadores que se decidieran por un partido cuando habiendo pasado éste por el poder hubiera hecho algo por aliviar su situación; pero ya sabemos que esto es imposible;por eso no se hace.
       Y no es que yo crea que sean malos los Gobiernos ni las personas, ni creo malo a ningún burgués, por más que algunos han venido lamentándose aquí de personas determinadas; porque yo no creo que nadie tenga malos sentimientos, sino que son las circunstancias las que les colocan en ciertas condiciones. Así es que yo soy enemigo de todos los Gobiernos y de todos los capitalistas, pero individualmente hasta puedo ser amigo suyo. Lo que yo censuro es la organización de la clase, el modo de ser, la forma en que realiza la explotación: nunca censuraré al individuo. Pues bien si estos partidos políticos hubieron algún sacrificio en pro de la clase obrera, obreros habría que los siguieran; pero como no ha sido así, no sólo no les siguen, sino que los miran hsta con espanto, porque no esperan nada de cada movimiento político que se hace, sea avanzando o retrocediendo. Para mi, por lo menos, es igual, porque  creo que tan mal garantizados tenemos los derechos con un gobierno constitucional como con uno aristócrata. La historia de todos los partidos políticos está bastante sucia., digámoslo así: sin embargo, los trabajadores han hecho por los que han subido al poder todos los esfuerzos que han podido.
            Tots els partits polítics, des del més autòcrata fins als partits socialistes obrers, pretenen apoderar-se del poder polític, que és el mateix que dir apoderar-se de la força. Amb la força no és possible que domini la raó, i on no hi ha raó no pot haver-hi ni moral, ni llibertat, ni res de res. És per això que nosaltres son enemics acèrrims de tots els partits polítics, sigui quin sigui el seu nom. On hi ha política hi ha govern, on hi ha govern hi ha autoritat; on hi ha autoritat no hi ha llibertat, i on no hi ha llibertat es perd el sentit moral i la justícia hi és impossible.                       
                                              Intervención de JUAN CORDOBÉS,  Comisión de Reformas
                                              Sociales del  Gobierno Sagasta. Madrid,  18 de enero de 1885.
• Destaqueu  les idees principals de la  intervenció de J. Cordobés.
• Comenteu el que sabeu sobre el moviment ideològic que representa.

• Llegiu el text següent i responeu les qüestions:

Castell de Montjuïc, calabós núm, 5                                                                                   3 d'octubre de 1893
Sr. Director d'El País:
            No perquè el diari que vosté tan dignament dirigeix defensi idees d'acord amb les meves, ja que ni tan sols són semblants, sinó perqué m'han dit que és dels pocs que no m'insulten, és el motiu pel qual em permeto adreçar-me a vosté. (...). He mantingut una lluita titànica per l'existència. He sentit els efectes d'aquesta societat, mal contituïda i pitjor governada. Veig que és un cos gangrenat de tal manera, que no pot posar-hi cap dit que no toqui una nafra purulenta. He cregut que calia destruir-la i he volgut aportar a l'obra demoledora el meu instrument en forma d'una altra bomba.
            Al general Martínez Campos, com a soldat i com a cavaller, el respecto. He vulgut ferir-lo, he volgut desfer un dels molts suports sobre els quals descansa l'actual estat de les coses a Espanya. (...). Vull que consti que, en realitzat el meu intent, no m'impulsava cap més mòbil que el de sacrificar la meva vida en benefici dels meus germans de desgràcia. Si, jo hauria pogut cometre el mateix atemptat en mil ocasions en les quals haguera tingut, com a mínim, el 50 per cent de probabilitats d'escapar i no vaig voler fer-ho perquè no se'm qualifiqués d'assassí. Vaig buscar el general en el centre del seu estat major (...).
            Vull que constin aquests fets, no per temor ni perquè em preocupi l'opinió d'aquesta societat estúpida, hipòcrita i mesquina, sinó perquè no vull que s'assenyali els meus fills com els fill d'un assassío, sinó que se'ls consideri com a fills d'un home que va donar la seva vida per una causa que, potser equivocadament, creia la millor, però que va donar la seva sang pensant que feia un bon servei a la humanitat.
                                                                           Paulí Pallàs Latorre*. Carta apareguda a El País el 8 d'octubre de 1893

*NOTA: Paulí Pallàs va ser responsable de l'atemptat que va ferir el general Martínez Campos el 24-IX-1893 a Barcelona mentre passava una revista militar  a la Gran Via en les celebracions del dia de la Mercè. Pallàs va ser jutjat davant un consell de guerra, condemnat a mort i executat el 6 d'octubre de 1893.

Qüestions:

1. De què va ser acusat l'autor d'aquesta carta?.
2. Comenteu les seves raons , segons el text,  i per què va escollir Martínez Campos.
3. Amb quin moviment relacioneu l'actuació de P. Pallàs?. Com es coneix aquest tipus d'activitat? Quinsobjectius perseguia?.
4. Comenteu altres esdeveniments productes de la mateixa posició. On es produien principalment?.
5. Digues en dues línees què va  significar  l´època de  la Restauració en la Història d'Espanya.

• Llegiu el text següent i responeu les qüestions:
      "Al  fin y al   cabo, revolucionarios  de  1.868 y restauradores de  1.874 -ni  muy revolucionarios los unos, ni muy restauradores los otros- se  sentaban  juntos en   los Consejos de Administración de   las mismas Compañías y tenían unos  intereses comunes.
            Al  decir  esto,  no pretendo negar que el golpe iniciado por Martínez Campos se opusiera a una evolución progresiva hacia  la izquierda que  se había   ido produciendo desde 1.868 a 1.874.   Muy al  contrario.  Se oponía a esta evolución para recomenzar, sobre bases nuevas, lo mismo que se había intentado hacer partiendo del golpe de Estado de 1.868. La Restauración de  1.874  fue el  segundo acto de la pseudorrevolución de septiembre  de 1.868.  Ambos acontecimientos no son sino dos etapas de un mismo proceso,   desencadenado esencialmente por una crisis estructural del capitalismo y encaminado a aliviar esta crisis y a favorecer el inicio de una nueva etapa de crecimiento."
                                                      J.  Fontana:  Cambio economíco y actitudes políticas  en la España del  siglo XIX.

1. Explica lo que sepas de la revolución de 1.868.
2. ¿Por qué esa revolución se parece a  la de 1.854?
3. ¿Por qué dice Fontana que la restauración de 1.874 es el segundo acto de la revolución de1.868?
4. ¿Qué medidas económicas  importantes   se tomaron por los gobiernos   tras  las revoluciones de 1.854 y  1.868?
5. Explica  lo que sepas de la Primera República.

•Si voleu més informació, consulteu el material d'ampliació:

Font primàries

Treball infantil a Reus (1890) -Examen Selectivitat-
Memorial de Greuges (1885) -Examen Selectivitat-
Bases de Manresa del 1892 -Examen Selectivitat-

Fonts secundàries

Las finanzas del País Vasco
El origen liberal del catalanismo

Seleccioneu la idea correcta  sobre  L'EPOCA  DE LA RESTAURACIó (1874-1898)
1. L'economia espanyola era una economia industrialitzada.
2. La situació política era d'una gran inestabilitat perquè la majoria de les forces  polítiques estaven en l'oposició, és a dir, no
     recolçaven el sistema establert.
3. La majoria dels diputats del Parlament eren liberals.
4. L'Estat espanyol estava centralitzat (era unitari) .
5. El caciquisme  assegurava a la burgesia el control del poder polític.
6. A principis de segle hi havia una gran conflictivitat social, a base de vagues, motins,  rebel.lions, etc.
7. La LLiga Regionalista era un partit votat per un ampli sector de l'alta burgesia catalana.
8. Els partits republicans eren revolucionaris, anticapitalistes i antidemòcrates.
9. La CNT era el principal partit anarquista, pero no guanyava mai les eleccions perquè estaven manipulades.
10. La burgesia agrària era la classe dominant.
11.El sistema polític era democràtic perquè hi havia sufragi universal.
12.El sindicat anarquista UGT era el majoritari a Catalunya.
13.La Generalitat era el govern de Catalunya.
14.Les dones tenien dret de vot des de la I República.
15. Els partits  nacionalistes de dretes, com la LLiga,  eren partidaris de fer reformes per  millorar les  condicions laborals i ampliar 
    els drets dels treballadors.
16. La  petita burgesia votava preferentment als partits republicans.
17. A principis del segle XX no hi havia ja pagesos a Catalunya perquè s'havia  industrialitzat.
18. Anselmo Lorenzo és considerat el fundador del PSOE.
19.Pablo Iglesias va ser el primer diputat comunista al Parlament espanyol.
20. La majoria del burgesos eren catòlics i molts dels obrers anticlericals.
21. L’arquitecte Domènech i Montaner va ser president de la LLiga de Catalunya.
22. Solament hi havia un Parlament  a tota Espanya.
23.Tots els majors d'edat tenien els mateixos drets.
24. La majoria dels obrers  catalans  eren socialistes.

Solucions

 

 

Redacción de un tema:
Los siguientes documentos ilustran sobre las instituciones y/o personas que son depositarias de la soberanía según cuatro constituciones de la España del siglo XIX. Redacta un tema sobre esta cuestión. En tu exposición, trata de diferenciar los distintos tipos de soberanía que estos ordenamientos constitucionales implican (soberanía nacional, soberanía compartida, soberanía popular). En todo caso, debes contextualizar los documentos en su época en relación con los regímenes políticos que originan o reflejan, marcando las diferencias esenciales entre ellos.

Doc.1. -La Constitución de 1837:
"Siendo a voluntad de la nación revisar, en uso de su soberanía, la Constitución política promulgada en Cádiz el diecinueve de marzo de mil ochocientos doce, las Cortes Generales congregadas a este fin, decretan y sancionan la siguiente Constitución de la Monarquía Española ".

Doc.2. -La Constitución de 1845:
"Doña Isabel II, por la gracia de Dios y de la Constitución de la Monarquía Española, Reina de las Españas (...) sabed: Que siendo nuestra voluntad y la de las Cortes del Reino regularizar y poner en consonancia con las necesidades actuales del Estado (...), modificando al efecto a Constitución promulgada el 18 de junio de 1837, venimos, en unión y de acuerdo con las Cortes actualmente reunidas, en decretar y sancionar la siguiente Constitución de la Monarquía Española ".

Doc.3. -La Constitución de 1869:
"La Nación Española, y en su nombre las Cortes Constituyentes elegidas por sufragio universal, deseando afianzar la justicia, la libertad, la seguridad (...), decretan y sancionan la siguiente Constitución ".

Doc.4. -La Constitución de 1876:
"Don Alfonso XII, por la gracia de Dios Rey constitucional de España (...), sabed: que en unión y de acuerdo con las Cortes del Reino actualmente reunidas, vinimos en decretar y sancionar la siguiente Constitución de la Monarquía Española ".

 

 

•• Observeu el mapa i responeu les qüestions:

                                                                 Espanya a començaments del s. XX

Tusell, J. Història d'Espanya vol. VI Si voleu veure la descripció textual del mapa cliqueu aquí

1.  Identifiqueu els aspectes bàsics dels quals us informa el mapa i situeu-los en el seu context
2. Indiqueu la diferència entre minifundi i latifundi. Resumiu les condicions  de l’economia espanyola en la segona meitat del s.XIX.
3. Expliqueu breument les diferències ideològiques més importants entre socialisme i anarquisme a l’Espanya de finals del s. XIX.

•Identifiqueu la ideologia dels autors dels següents textos:
Text 1
            (Nosaltres) vèiem que pàtria i nació eren una mateixa cosa. Si ésser pàtria, si ésser nació era tenir una llengua, una conceptció jurídica, un sentit de l'art propis, si era tenir esperit, caràcter, pensaments nacionals, l'existència de la nació i de la pàtria era un fet natural com l'existència d'un home, independent dels drets que li fossin de fet reconeguts.
            Com que la nacionalitat és una unitat de cultura, una ànima colectiva, amb un sentir, un pensar i  un voler propis, cada nacionalitat ha de tenir la facultat d'acomodar la seva conducta col.lectiva; això és, la seva política al seu sentiment de les coses, al seu seny, al seu voler. Cada nacionalitat ha de tenir el seu Estat. 

Text 2
          El mal, als nostres ulls, no està en la forma de govern. Està en la idea mateixa de govern, en el pricipi d'autoritat en si. (...) No hi ha llibertat sense igualtat!. No hi ha llibertat en una societat on el capital està monopolitzat per una minoria, cada cop més petita, i on no hi ha res que estigui repartit equitativament.

Text 3
           La proximitat geogràfica de les persones res no té a veure amb les afinitats ideològiques. El nacionalisme, però, permet fer taula rasa de les diferències...la bandera del nacionalisme tapa els contrastos socials, les injustes desigualtats  i transforma els interessos d'una minoria en interessos de tota la colectivitat.

Text 4
            Malgrat els progressos considerables que la classe obrera ha fet des del punt de vista intel.lectual, polític i econòmic, jo no la considero pas encara prou avançada per exercir el poder polític. L’agreujament de la situació económica no s’ha realitzat com el Manifest havia previst (...), el nombre de posseïdors no ha disminuït, sinó que ha crescut. Les classes mitjanes han modificat el seu caràcter, però no han desaparescut de l’escala social (...). Hem de prendre els obrers tal com són. Ni han caigut en el pauperisme de manera tan general com preveia el Manifest, ni són tan exemptes de prejudicis i de defectes com voldrien fer creure els seus admiradors. En el domini polític, a poc a poc van desapareixent els privilegis de la burgesia capitalista davant el progrés de les institucions democràtiques. Sota la influència d’aquestes institucions i de la pressió del movimient obrer, ha començat una empenta social contra les tendències explotadores del capital.

Texto 5
            (Nuestro) objetivo inmediato es el mismo que el de los demás partidos proletarios: constitución de los proletarios en clase, derrocamiento de la dominación burguesa, conquista del poder político por el proletariado (...).  (Nuestro) rasgo distintivo no es la abolición de la propiedad en general, sino la abolición de la propiedad burguesa (...). En este sentido  puedemos resumir nuestra teoría en esta fórmula única: abolición de la propiedad privada (...).

Text 6
             Los empresarios deben estar por encima de la política, y favorecer lo que sea bueno para las empresas. Y esto es economía, no política. Lo que hace que un país avance son las empresas....por lo tanto, cuantas más empresas haya, más hacia adelante irá el país, porque la economía irá mejor. Pero para avanzar hacia el futuro se ha de avanzar en la libertad económica. El progreso es (también) libertad. Libertad en todos los ámbitos: individual, económica.

En  acabar, podeu consultar els autors                                                                                           

Examen (1874-1898)

1Qüestions sobre el quadre de dades següent:

Partits i grups polítics                       període 1879-1898
                                                         anys electorals
                             1879    1881    1884    1886     1891    1893      1896     1898

Republicans             7          32         5         22          31       47            1         14
Liberals                  63       297       67        288         83     281          88       266
Conservadors       293        39      318         67       262       61        279          84
Altres                     29        24         2          15        23        11         33           37

Total escons        392       392       392      392     399      400       401         401
                                                                                              Prats, J., C.A. Trepat: Història

1. Resumiu la informació que proporciona el quadre anterior. A quina conclusió arribeu?(0,5p)
   
2. Comenteu les característiques programàtiques  dels partits  polítics nomenats al quadre (1,5p).
   
3. Quines altres forces polítiques hi existien a Espanya? Expliqueu les seves característiques(2 p)
   
4. a) Quin sistema electoral hi havia en aquest període?.
   b)Quins factors o elements fan possible aquests resultats electorals?. Expliqueu breument el que sabeu sobre aquesta qüestió. (1,25p)

2. Explica el que sàpiques (màxim 2 líneas: què o qui és, espai, temps, característiques o fets destacats amb que es relaciona) sobre: (5p)

• Cánovas del Castillo                  
• Valentí Almirall               
• Anselmo Lorenzo                                   
• “La Febre d’or”                  
• La guerra contra els EEUU                     
• Prat de la Riba  
• Bases de Manresa

En acabar, podeu consultar la correcció.          
                                                             

Enllaços d'interés

1http://www.historiasiglo20.org/HE/11.htm

2 http://parcfluvial.cat/plantilla1.php?nIdn1=818198985&cTitolNivell=
Els+nostres+or%26iacute%3Bgens&cTitolSubnivell=&nId=
104856958&cTitolNivell=Els+nostres+or%26iacute%3Bgens&nIdn2
=104856958

3http://webs.racocatala.cat/seglexx/i-18001900.htm

4 http://www.xtec.es/~jrovira6/restaur1.htm

5http://webquest.xtec.cat/ee2008/renaixenca/index.HTM


6 http://www.euskalnet.net/industrializacion/

7http://www.xtec.net/~jbuxader/historia/temes/contemp/
segonarevolucioindustrial.htm

8http://www.xtec.net/~jbuxader/historia/temes/contemp/socialismes.htm   

9 http://www.alcoberro.info/V1/anarquisme1.htm

10 http://www.historiasiglo20.org/sufragismo/femespana1.htm

11 http://www.ccoo.cat/cultura/diadeladona/index.htm

12 http://www.xtec.cat/~jcaste16/resum%20segle%20xix.htm

1. Informació sobre el primer període de la Restauración

2. Molta informació sobre les colònies tèxtils de l'Alt
    Llobregat

3. Orígens i la formació del catalanisme

4. Bona font de recursos primaris (1874-1898)

5. Webquest sobre la Renaixença dirigida als
    alumnes de Batxillerat.

6. Webquest sobre la industrialització al País Basc
   dirigida als alumnes de Batxillerat.

7. Informació sobre la segona revolució industrial

8. Informació sobre les teories socialistes (apartat 5
    el revisionisme) i anarquistes

9 Informació sobre l'anarquisme

10 Breu informació sobre el feminisme espanyol del
     XIX

11.Webquest sobre la lluita de les dones  treballadores

12 Resums de tots els temes corresponents al s.XIX (per
     preparar la selectivitat)